Confessions d’un meteoròleg no practicantEl meu estiu tenia raó
I s’ha omplert de frases fetes
Em pregunto si es pot dir que “tinc un poc de tot”
Voldria ser un bon meteoròleg
Disposat a confessar
Que la tristesa s’ha tornat
Una tornada apegalosa
Un bisturí que rima amb “Mi”
El teu estiu no tenia raó
I s’ha omplert de mil matins freds
Com és possible imaginar
Un cor fantasma
Un sol fantasma
Anticiclons en els teus ulls
Confesiones de un meteorólogo no practicanteMi verano tenía razón
Y se ha llenado de frases hechas
Me pregunto si se puede decir que "tengo un poco de todo"
Quisiera ser un buen meteorólogo
Dispuesto a confesar
Que la tristeza se ha convertido en un estribillo pegajoso
En un bisturí que rima conmigo
Tu verano no tenía razón
Y se ha llenado de mil mañanas frías
Cómo es posible imaginar
Un corazón fantasma
Un Sol fantasma
Anticiclones en tus ojos
L’infern finèsTenen els diumenges el do de médium i penso en tu
Vespres d’amnèsia boja, bolets i boires de patxaran
Crec que aquella tarda de llum lapona ens condemnà
Crec que ens van casar i que ens van portar a l’infern finès
Una catifa roja de caps de gambes ens transportà
A una església fosca, calvinista
On vas plorar
Deies que no em volies, però que no podies deixar-me anar
Reies ploraves reies fent-me esclau d’un infern finès
El infierno finésTienen los domingos el don de médium y pienso en ti
Noches de amnesia loca,
Setas y nieblas de pacharán
Creo que aquella tarde de luz lapona nos condenó
Creo que nos casaron y que nos llevaron al infierno finés
Una alfombra roja de cabezas de gambas nos transportó
A una iglesia oscura, calvinista donde lloraste
Decías que no me querías, pero que no podías dejarme ir
Reías, llorabas, reías, haciéndome esclavo de un infierno finés
El Rei del PollastreEl Rei del Pollastre viu envoltat d’angels
I convida a tothom sense aniversari
Si pases pel carrer, miras per la finestra
Del merlet fosc que habita
Lalalala
Jugant en el pati devant del seu castell
No vulgués pas que ma mare mai em veiés
Amb ocells sense ulls
Dones de papas fritas
Que et mosseguen si mires
Lalalala
El Rei del Pollastre ha estat en Jeremy Irons
Pot ser en Brian Ferry
Tot al mateix temps
En un altre vida
Ell mai diu mentides
Ell mai diu mentides
El Rey del PolloEl Rey del Pollo vive rodeado de ángeles
E invita a todo el mundo sin cumpleaños
Si pasas por la calle, miras por la ventana
De la almena oscura que habita
Lalalala
Jugando en el patio delante de su castillo
No quisiera que mi madre nunca me viera
Con pájaros sin ojos
Mujeres de papas fritas
Que te muerden si miras
Lalalala
El Rey del Pollo ha sido Jeremy Irons
Puede que Brian Ferry
Todo al mismo tiempo
En otro vida
Él nunca dice mentiras
Él nunca dice mentiras
Instruccions per perdre un volDiuen que dius que dic que et dec encara un glop de verí.
Diuen que t’has oblidat d’aquells 3 dias a Montparnasse.
Penso tot el dia en cantar y canto per no tenir que pensar.
No saps que quan a un home se l’interroga et mentirà.
Mentre que un altre cop trio entre tu i el proper avió
Tu pactes amb l’edredó un nou Ministeri del Desamor.
Em recordo tot el temps del temps
I em creixen jardins al meu seny
Tot sol a l’aeroport facturo tard el buit del teu no
Instrucciones para perder un vueloDicen que dices que digo que te debo todavía un trago de veneno
Dicen que te has olvidado de aquellos tres días en Montparnasse
Pienso todo el día en cantar y canto para no tener que pensar
No sabes que cuando a un hombre se le interroga te mentirá
Mientras que de nuevo elijo entre tú y el próximo avión
Tú pactas con el edredón un nuevo Ministerio del Desamor
Me acuerdo todo el tiempo del tiempo
Y le crecen jardines a mi sentido común
Solo en el aeropuerto facturo tarde el vacío de tu no
Micromanifest d’amor cubofuturistaTres dents, cabell massa arrissat,
vicis ja profetitzats, pantalons que es fan avions.
Secrets i malalts alucinats,
un viatge al passat, un record sense postal…
Ja, ja m’havien dibuixat a la galta un Gosset (MASCLETS) que aixeca la cua
portem a les mans amb goig sagrat
culleres de fusta assonants
que anuncien la revolució.
Farem bullir l’aigua dels llacs
Amb l’us de electricitat
Els transformarem en sopar,
I amb això alimentarem al 99% dels increduls famolencs.
Malgrat el meu amor universal
No m’estimaràs mai com jo ho faig
Micromanifiesto de amor CubofuturistaTres dientes, pelo demasiado rizado
Vicios ya profetizados
Pantalones que se hacen aviones
Secretos y enfermos alucinados
Un viaje al pasado
Un recuerdo sin postal
Ya, ya me habían dibujado en la mejilla un perrito (PETARDOS) que levanta la cola
Llevamos en las manos con gozo sagrado
Cucharas de madera asonantes que anuncian la revolución
Haremos hervir el agua de los lagos
Con el uso de electricidad los transformaremos en cena
Y con ello alimentaremos al 99% de los incrédulos hambrientos
A pesar de mi amor universal
No me amarás jamás como yo te amo a ti.
Una noia i un soldatA ell li encantava quan ella escrivia postals
La forma dels dits com guinyols desfilant
I ella no ho deia però també somiava
Quan ell recitava cançons de Nadal
Els agradaria deixar en el temps
Les marques profundes que el temps deixa en ells
Ja fa un munt d’anys que es van separar
Ja no plouen bombes a la Font del Gat
Ahhh… ahhhahhhahhh… ahhh… ahhhahhahh
Ell li confessà una vegada a cau d’orella
Que si els dos pensessin en obrir els ulls
I ho fessin al temps, deixarien a tot el món cec
Ella va parpellejà però poquet.
I ara que ho pensa es penedeix
Quan l’única foto que guarda d’ell
L’amaga a un calaix secret i vermell
Ple de tempestes d’olor a clavell
Ahhhh…. Ahhhhhahhhhhahhhhhhhh…
Una chica y un soldadoA él le encantaba cuando ella escribía postales
La forma de sus dedos como guiñoles desfilando
Y ella no lo decía pero también soñaba
Cuando él recitaba villancicos
Les gustaría dejar en el tiempo
Las marcas profundas que el tiempo deja en ellos
Hace un montón de años que se separaron
Ya no llueven bombas sobre la Font del Gat
Ahhh ... ahhhahhhahhh ... ahhh ... ahhhahhahh
Él le confesó una vez al oído
Que si los dos pensaran en abrir los ojos
Y lo hicieran en el tiempo
Dejarían en todo el mundo ciego
Ella parpadeó pero poquito
Y ahora que lo piensa se arrepiente
Cuando la única foto que guarda de él
La esconde en un cajón secreto y rojo
Lleno de tormentas de olor a clavel
ClémentineJe ne sais pas ce que je peux
Je ne sais pas
Je ne sais pas ce que je veux
Je ne sais pas
Amb tres paraules i un fagot et faria una cançó
I així viuria com un gegant al sud del teu nom
Je ne sais pas ce que je peux
Je ne sais pas
Je ne sais pas ce que je veux
Je ne sais pas
De les mentides d’aquest món la nostre es la millor
Per això viurem com dos malalts que comparteixen cos
Tous les étés
Tous les étés qui viendront
Sont hivers déjà
Si tu restes là
Je suis fière comme
Comme un oignon sans destin
Clémentine...
ClémentineNo sé lo que puedo
No lo sé
No sé lo que quiero
No lo sé
Con tres palabras y un fagot te haría una canción
Y así viviría como un gigante en el sur de tu nombre
No sé lo que puedo
No lo sé
No sé lo que quiero
No lo sé
De las mentiras de este mundo la nuestra es la mejor
Por eso viviremos como dos enfermos que comparten cuerpo
Todos los veranos
Todos los veranos que vendrán
Son inviernos ya
Si te quedas aquí
Me sentiré orgullosa
Como una cebolla sin destino
Clémentine...
Chanson du matin Je viens d’un coucher de soleil
Je ne serai pas là longtemps
Je peux manger avec les yeux
Et je ne porte jamais de veste
Jamais de veste…
J’aime compter de un à onze
Je suis ta branche la plus longue
Qui disparaît à l’horizon
Comme les vers de cette chanson
Comme les vers de cette chanson
Du matin…
Je finirai endormie
Si tu es toujours dans mes rêves
Le sifflement se change en souffle
Et la nuit alors se couche
Dans le silence…
Je finirai endormie
Je rencontrerai une ombre
Je reviendrai peut-être plus tard
Si tu es encore là
Avec les vers de cette chanson
Du matin…
<strong>La canción de la mañana</strong>
Vengo de una puesta de sol
No pasaré aquí mucho tiempo
Puedo comer con los ojos
Y jamás llevo chaqueta
Jamás llevo chaqueta …
Me gusta contar de uno a once
Soy tu rama,
la más larga
Que desaparece en el horizonte
Como los versos de esta canción de la mañana
Acabaré adormecida
Si estás siempre en mis sueños
El silbido se convierte en soplo
Y entonces la noche se acuesta
En el silencio
Acabaré adormecida
Encontraré una sombra
Volveré posiblemente más tarde
Si todavía estás allí
Con los versos de esta canción de la mañana
FANE-TOI EN TOIJe veux tenir la main en toi
Je veux respirer à nouveau
Je te regarde et je ne vois rien
Je te regarde pour voir le vrai
Tu vis ta vie
Tu t’enfonces dans l’ombre
Tu pars et disparais dans le noir
Dans la nuit, dans ton toi obscure
Colore tes yeux avec ce qu’il n’y a pas
Fane-toi en toi
Étrange, tu ne connais pas
Fane-toi en toi
Comme c’est étrange que tu ne connaisses pas
Lumières étranges s’approchent lentement
Un cœur étrange sans foyer
Tu mets les mains sur ta tête
Puis un sourire emplit ton cœur
Fane-toi en toi
Étrange, tu ne connais pas
Fane-toi en toi
Comme c’est étrange que tu ne connaisses pas
Comme c’est étrange que tu ne connaisses pas
Comme c’est étrange que tu ne connaisses pas
Marchítate en ti mismaQuiero tener la mano en ti
Quiero respirar de nuevo
Te miro y no veo nada
Te miro para ver la verdad
Vives tu vida
Te hundes en la sombra
Te vas y desapareces en la oscuridad
Por la noche, dentro de tu oscuridad
Se colorean tus ojos con lo que no hay
Marchítate en ti misma
Es extraño que no sepas
Marchítate en ti misma
Que extrañó resulta que no sepas
Luces extrañas se acercan lentamente
Un corazón extraño sin hogar
Pones las manos en tu cabeza
Y luego una sonrisa llena tu corazón
Marchítate en ti misma
Es extraño que no sepas
Marchítate en ti misma
Que extraño resulta que no sepas
Un segle de paisatgesVam fugir de dia
I els hotels els escollíem
De noms bonics
Cap minibar se'ns resistia
Dibuixat al mapa
Un electrocardiograma
Convertit en ruta
Drecera a la Via Lactea
Vam viure un segle de paisatges
Vam beure sense tenir sed
I al llit anàvem sense somnis
Roncant diaris transparents
Ens abrigallàvem
Amb un vell paracaigudes
Parlàvem amb les fonts, els ponts i les orugues
Catedrals i vinyes
Al final de l'escapada
I la promesa de mai no deixar la platja
Vam viure un segle de paisatges
Vam beure sense tenir sed
I al llit anàvem sense somni
Roncant diaris transparents
Un siglo de paisajesHuimos de día
Y los hoteles escogíamos
De nombres bonitos
Ningún minibar se nos resistía
Dibujado en el mapa
Un electrocardiograma
Convertido en ruta
Atajo la Vía Láctea
Vivimos un siglo de paisajes
Bebimos sin tener sed
Y a la cama íbamos sin sueño
Roncando diarios transparentes
Y nos abrigábamos
Con un viejo paracaídas
Hablábamos con las fuentes, los puentes y las orugas
Catedrales y viñas, al final de la escapada
Y la promesa de no dejar nunca la playa
Vivimos un siglo de paisajes
Bebimos sin tener sed
Y a la cama íbamos sin sueño
Roncando diarios transparentes
Una dona que dormImitàvem a les illes que imitaven al dilluns
Abraçàvem als petits fotons que omplien l’habitació
Badallàvem i jugàvem a tornar del somni junts
I al migdia m’esmorçava el teu tacte d’infusió
Sorolls de nens
Pugen del carrer
dorms malgrat la llum
i jo dormo amb tu
La cadira y la camisa projecten a la paret
Unes ombres que es diria fan la forma de un vaixell
Tu proposes fer torrades i jo et demano "sisplau"
Que no toquis las cortines, tot afora es massa blau
Dos gots de vi
Parlen de la nit
Filtren raigs de sol
Contagiant Juliols.
Sé que estàs dormida, perquè estàs rient.
Sé que estàs dormida, perquè estàs rient.
Sé que estàs dormida, perquè estàs rient…
Una mujer que duermeImitábamos a las islas que imitaban al lunes,
Abrazábamos a los pequeños fotones que llenaban la habitación,
Bostezábamos y jugábamos a volver del sueño juntos
Y a mediodía me merendaba tu tacto de infusión
Ruidos de niños
Suben de la calle,
duermes a pesar de la luz
y yo duermo contigo
La silla y la camisa proyectan en la pared
Unas sombras que se diría hacen la forma de un barco.
Tú propones hacer tostadas y yo te pido por favor
Que no toques las cortinas, todo fuera es demasiado azul
Dos vasos de vino
Hablan de la noche filtran rayos de sol,
Contagiando julios.
Sé que estás dormida, porque estás riendo.
Sé que estás dormida, porque estás riendo.
Sé que estás dormida, porque estás riendo…
A la vora del mar Pi, pi, delta canyes
Crancs, dolçes resaques.
Vi, vi i gaseosa
Sorra a la truita de papes.
A la vora del mar
A la vora del mar
A la vora del mar, mar, mar.
Sol, sol, fa, guitarres.
Ja, ja som dins l’aigua.
A la vora del mar
A la vora del mar
A la vora del mar, mar, mar.
Pino, pino, delta, cañas / cangrejos, dulces resacas / vino, vino y gaseosa / arena en la tortilla de patatas / En la orilla del mar... / Sol, sol, fa guitarras / ya, ya estamos en el agua / en la orilla del mar...
El nostre meridià de Greenwich privatJo, em soparia l'horitzó
/ amb tot el seu grog esplendor /
el cel coneix el nostre amor /
i ho celebra amb explosions
Aquesta nit arribarem molt lluny /
conduixes i tanques els ulls /
eclipses al retrovisor /
i al fons montanyes de llençols
Va ser aquí /
entre Port Bou i Madrid /
on van rodar / una vegada al home allunitzan /
Paaaau paaaaau
La finestra parla amb el meu front /
i més enllà només foscor /
en aquest punt s'han presentat /
el teu futur i el meu passat
Trons, petons /
creuem el meridià /
es Greenwich el nostre mirall
Paaaaau pauuu, papapapauuuu...
Nuestro Meridiano de Greenwich privadoYo me cenaría el horizonte / con todo su amarillo esplendor / el cielo conoce nuestro amor / y lo celebra con explosiones
Esta noche llegaremos muy lejos / conduces y cierras los ojos / eclipses en el retrovisor / y al fondo montañas de sábanas
Fue aquí / entre Port Bou y Madrid / donde una vez rodaron / al hombre alunizando
La ventana habla con mi frente / y más allá nada más que oscuridad / en este punto se han presentado / tu futuro y mi pasado
Pauuuu pauuuu
Truenos y besos / cruzamos el meridiano / es Greenwich nuestro espejo
Pauuu pauuuu...